Ja fa dies que vaig acabar de llegir el llibre, però vaig oblidar de donar-te la meva opinió, i no volia passar sense fer-ho. No havia llegit mai una novel·la d'aquest gènere, reconec que m'ha agradat molt i m'he fet alguna que altra rialla, en altres moments m'ha fet patir. M'ha captivat molt la teva forma de descriure els llocs, les persones, és com si les estiguessis veient. Espectacular, impressionant, i amb un final inesperat que tot i fer una mica de ràbia al moment d'acabar-lo fa que sigui encara més especial. Enhorabona! Per a quan la següent?

Carolina.

* * *

Carai quin llibre! Uf, va dir ell! M'ha encantat llegir el llibre, diria que és el llibre que m'he empassat més ràpid. L'erotisme en to d'humor està molt bé. El millor potser, són les converses entre Pau i Josep, que li dóna bons consells i li fa d'amic, mare, etc. Rafel, has tocat un tema real, com la vida mateixa. L'aconsellaré a llegir a més d'una persona. Normalment, els llibres que llegeixo al vespre, m'ajuden a dormir i conciliar el son, aquest no... Saps el per què?

Josep Maria.

* * *

Ja et vaig dir que t'escriuria en acabar Pau, doncs ara mateix ho acabo de fer, abans de fer-te el meu feedback permet-me un: uau! Sempre penso que no llegeixo tant com voldria habitualment, i culpo a la falta de temps, així que agafo el camí més fàcil i acostumo més a mirar pel·lícules abans que a llegir llibres, per tant, intentaré fer una comparativa de Pau, amb allò que se'm dona millor que els llibres.... El cinema. Tots els films no poden ser Gladiator o superproduccions de Hollywood, que molen molt, però tots sabem que hi ha una gran indústria darrere d'elles. Llavors estan les altres, les Notting hill (ja que tu també la nomenes en el llibre), pretty woman, el diario de bridget jones... Que són entretingudes, fresques, i sobretot i per a mi el més important, et fan viure un bon moment. Pau per a mi entraria dins d'aquest gènere, gràcies per haver-me fet evadir dels problemes a la feina i d'algun que altre mal dia, m'ha ajudat a despreocupar-me, ha estat un llibre que m'ha fet riure (amb les converses entre Pau i el sempre bon amic Josep), i com no podia ser d'altra manera... Ha mantingut aquell punt d'intriga fins a l'últim moment, però com tota comèdia romàntica... Havia de tenir un final feliç. En conclusió, el llibre conté de totes aquelles històries que esperes gaudir quan et posis a mirar un film d'aquest gènere. Per acabar només motivar-te a què segueixis escrivint, resulta satisfactori llegir de la mà d'una persona que coneixes, i que és del teu poble, enhorabona per Pau, espero que en vinguin molts més, i en mi ja has guanyat una fidel lectora.

Anna Costes.

* * *

​

​2 dies amb Pau: Com he posat al tema, en dos dies m'he ficat dins l'apassionant història d'en Pau. Al principi, de seguida em va recordar la coneguda novel·la del Sr. Grey, escenes detallades d'erotisme, passió i sexe desenfrenat. Però també, des de bon principi m'ha enganxat el toc proper, senzill i d'humor amb què s'explica la història. M'ha cridat l'atenció la intensitat amb què el Pau es penja de la Marta des del principi, i com cada vegada que sembla ser-ne més conscient que no li fa cap bé i voldria allunyar-se'n, es torna a embolicar de nou. M'encanta la Grace, la seva història i el seu personatge, i a més el fet que sigui argentina em fa molta gràcia. En sóc una enamorada d'aquest país, sense coneixe'l més que a través de revistes, llibres o reportatges. I que dir de les dues últimes hores de vol, se'm fan llargues a mi sense ser-hi allà! Buff! Quin neguit! Jo sense dubte hauria fet el mateix que acaba fent en Pau! Felicitats per la novel·la, enhorabona!

Anna.

* * *

Rafel, m'he rellegit el llibre uns quants cops i...no me'n canso. M'encanta, és un gran llibre. Els personatges són molt humans, amb les seves pors, mals moments, eufòries i cops de sort. He patit i m'he alegrat al seu costat, continua escrivint que ja tens molts lectors guanyats.

Sandra.

* * *

M'ha atrapat, m'ha enganxat, m'ha emocionat, m'ha excitat, m'ha fet plorar i m'ha fet riure. A més el final és genial!

Celi.

* * *

Una novela que nos plantea si el amor es fruto del sexo o el sexo es el fruto del amor. Una nove la ágil, divertida y profunda a la vez con un final que nos deja pensando, como las buenas novelas...enhorabuena, he disfrutado muy mucho leyéndola. El que no la haya leído que lo haga ya!!!

F.M.G.

* * *

Ja he acabat de llegir el llibre. Quan m'hi he pogut ficar, no l'he llegit, l'he devorat. La veritat és que m'ha agradat molt, la descripció dels personatges, i la trama era tan nítida que semblava que jo mateix fos un dels personatges més dintre de la història. La descripció de les escenes de sexe són bestials, valentes, reals! Això sí, sense caure en el mal gust. Ets molt valent per escriure un llibre com aquest... i n'has sortit victoriós. El final, inesperat i encertat. Aquesta és la meva humil opinió de lectora habitual. Jo t'animaria a seguir escrivint, quan vaig llegir aquells contes teus ja m'havien agradat molt, continua així. Per últim, el teu llibre és, "molt Rafel", molt com tu, directe, divertit, tendre i humà.

Tere.

* * *

Hola Rafel! Fa dies que he acabat de llegir el teu llibre. Si tingués que dir una sola paraula seria: impressionant! M'ha sorprés molt... no sabia que escrius llibres, entre altres coses... M'ha agradat molt la manera com has escrit el llibre: un estil clar, senzill, fàcil de llegir, sense paraules complicades, tot amb molt d'humor! I el tema del llibre m' ha encantat. La part que més m'ha agradat, ha estat l'inici del capítol 49, que comença amb: L'enyorança és el càncer de l'ànima... Aquesta frase, m'ha sobtat, molt!

Cristian Moza.

* * *

Interessant, amable, autèntic tal com pot ser la vida (i quina vida!) del personatge. Fàcil de llegir i, de vegades, envejós (del personatge).

Sense arribar al porno, un erotisme clar i valent. Engantxa "a tope" Enhorabona, Rafel! I no afluixis!

Ramon Gallart.

* * *

M'ha encantat! M'ha agradat molt, sobretot el final, crec que és el correcte! T'animo a més!

Yocelyn.

* * *

Ara mateix acabo de llegir les tres últimes pàgines del teu llibre, que consti, me les havia deixat per avui, per al dia de la presentació, sí!, ara ja sí que et puc dir que m'ha encantat, he gaudit llegint-te... veure el resultat que en saps treure de mesclar el sexe -per cert força fort-, amb la tendresa d'uns sentiments tan exquisits, i tot junt aconseguir enganxar d'aquesta manera fins al final. En la meva humil impressió, el teu llibre està molt ben escrit, és bo, graciós, irònic, sensible i sobretot enganxa fins a l'última paraula de l'últim full. M'ha encantat de veritat! Enhorabona Rafel i saps?, el què més m'agrada és que puc dir a tothom i ben satisfeta que l'escriptor és un GRAN AMIC MEU. Aquesta nit serà un èxit i jo estaré allí per veure-ho!

Núria Costes.

* * *

En primer lloc felicitar-te per l'èxit que està tenint la novel·la que has escrit. En segon lloc dir-te que ja l'he acabat de llegit i ja pots començar-ne una altra perquè he gaudit de la lectura i no només això, l'argument és molt bo i tinc ganes de més lectura d'aquest tipus. M'ha agradat, molt, no podia parar de llegir, cada cop que tenia un ratet em tornava a ficar a llegir.

Josep Angles.

* * *

Hola! Diumenge me la vaig llegir d'una tirada, la novel·la. Me va agradar molt llegir-la. Me va enganxar la història. Me va agradar la manera planera com parla el protagonista, realment sentia com si un amic m'estigués contant esta història en directe. I sí que parla de la Vida, la vida en majúscula, perquè són coses que passen. I probablement cadascú que la llegirà, se podrà sentir identificat en algun dels personatges, o en alguna de les històries sentimentals que s'expliquen. A mi m'ha passat. Alguna falta d'ortografia, m'atreviria a dir, dos o tres, però és una cosa que com a lectora em molesta en desmesura. La referència a 'vuit setmanes i mitja', que és 'nou setmanes i mitja', la pel·lícula, no l'entenc. Si està fet a posta, no l'entenc. Si és una errata, tampoc entenc que ningú ho hagi vist abans d'editar el llibre. El final. El final m'ha agradat molt també. Em va deixar en un somriure a la boca. L'has tallat al moment just, em sembla. Finalment, la meva enhorabona per la teua primera novel·la. Pots estar-ne ben orgullós!

Maria Joan.

* * *

Una novel·la fàcil i de ràpida lectura, però no per això mancada de significat i argumentació. Un fil argumental evidentment sexual i eròtic però amb punts d’ironia, egoisme, sarcasme, divertits, etc... que inviten a la reflexió dels aspectes de la vida que tots els mortals vivim dia a dia. El lector es pot quedar amb la simplicitat d’una història d’amor desbocada com un cavall salvatge, però jo l’he gaudit intentant empatitzar i ficar-me a la pell de cadascun dels personatges, la qual cosa em va portar a la reflexió amb molts aspectes. He de manifestar que l’amic d’en Pau em va robar el cor des de primer moment i és que de vegades en situacions personals hauríem d’intentar tenir la capacitat de fer un pas enrere per a tenir una visió de caire més objectiva, o com en Pau, tenir un amic/ga que ens pugui donar amb tota la llibertat i sense pèls a la llengua la seva opinió de qualsevol tema vist des de fora de qualsevol tema inherent d’una relació personal, sense que això signifiqués el desig de totes les maldicions mundials només per dir-nos una realitat diferent a la que volem sentir. Una reflexió constant de què és el “correcte” o qui té la raó. Llegint el llibre m’he trobat amb situacions amb les quals cada personatge tenia la seva part de raó. I com no podia ser d’altra manera, un final obert on cada lector pot deixar volar la seva imaginació i decidir quin és el seu final somniat. He de reconèixer que la diversitat de sentiments que em va transmetre la novel·la, a mi personalment m’hagués portat a donar-li un final molt més tràgic, potser i dic només potser, a un viatge sense retorn.

Xavi Magí.

* * *

Dir-te que l'he devorat en dia i mig amb la mateixa golosia que la setmana passada vaig devorar "El roig i el negre" de Stendhal. No sé si t'haurà influït d'alguna manera o és que forma part de l'imaginari col·lectiu, però li veig paral·lelisme amb el clàssic de Laclos "Les amistats perilloses". Bé, les situacions i el desenllaç són diferents, però si ho analitzes bé, no tant.

Sílvia.

* * *

Molt bo! Sobretot el final, m'encanta la intriga fins a l'última pàgina. I el personatge de Josep és total! M'he fet un fart de riure... guarro no, diguem-ne molt picant ;-)  Un consell d'una amiga, continua escrivint. Tens mà per a això. Ja tinc ganes de llegir el proper, o sigui que espavila!

Eli.

* * *

Segueix escrivint! Ho portes a la sang.

A.P.

* * *

Ets un malparit! El llibre es llegeix fàcil i ràpid i la història t'enganxa de tan dinàmica i rabent com n'és... No és el meu estil (ja saps que jo sóc més de narracions denses i atapeïdes), però m'ha agradat força. De veres. En vendràs... I molts! La gran quantitat de diàlegs i el toc càustic i mordaç de Josep et permeten reposar davant la intensitat apassionada de les nombroses, però no excessives, escenes de pit i cuixa...

Jesús Serrano

* * *

És un llibre que he llegit jo i ha disfrutat el meu home.

Tere

* * *

Enhorabona per fer-me sentir el que he sentit llegint aquest llibre. M'ha agradat molt, família, amistat, amor... les coses passen perquè han de passar, pèro natros mateixos hem de ser jutges de la nostra vida.

Nando Falcó

* * *

El motiu pel qual m'he acabat el llibre en tres dies, és perquè com tu dius són personatges ficticis però tenen un reflex de la teva personalitat, del teu parlar, del teu humor... i això m'ha animat molt a seguir llegint.
Per altra banda, la història, la descripció detallada de cada situació, el vocabulari tan col·loquial i tan nostre, la sorpresa a poques pàgines del final, que et deixa de pedra i saber mantenir la intriga fins l'ultima fulla de la novel·la, a mi personalment m'ha atrapat, com ja té dit tres dies i fulminat. Has aconseguit que entri dins del llibre sense distreure'm. 

Katia Tíscar

​